Visualización online (requiere conexión de banda ancha).

"Un llibre de cançons catalanes, dictades per gent qui no sap de lletra, era lo millos memorial de greuges, que un poble entoçonit per sentiment y per necessitat á conservar sa llengua materna pogués presentar als fills qui la renegan y á aquells qui ´ns la han bandejada de nostres escoles. Exa poesía anònima y humil, la única capac de desarmar la crítica y la enveja, me semblava aposta per tornar á encendre ´l foch de l´ amor patri en los cors en que n´ hi covás una sola espurna".

 

Del Pròlech